Més biblioteques públiques i eines 2.0 a la cloenda de l’Escola d’Estiu

DSC_0221

Dimecres es va celebrar la segona i última de les sessions de la 3a edició de l’Escola d’Estiu, que sota el títol “Biblioteques públiques i eines 2.0” ha estat un enriquidor punt de trobada per tractar sobre qüestions relatives al futur de les biblioteques.

Amb una organització a la qual s’ha de felicitar per com s’han desenvolupat tots els actes, durant les gairebé tres setmanes d’activitats presencials i virtuals hem tingut una demostració més d’una realitat cada vegada més palpable:

    • ens trobem en un procés de canvis i transformacions profundes,
    • les biblioteques i la resta d’equipaments culturals s’han de reinventar
    • i el millor company de viatge en aquest recorregut són les noves tecnologies.

 Al llarg d’aquests dies d’escola la consciència vers aquesta nova realitat i la necessitat de posar fil a l’agulla ha estat gairebé unànime. Pràcticament ningú dubta de que alguna cosa està canviant (i no ara: fa anys que aquest procés va començar), de que res serà com abans, de que cal posar-se la disfressa de camaleó i adaptar-se a l’entorn, de que hi ha molta feina a fer i de que cal començar a fer-la ja.

Però, al mateix temps, són tants els fronts que s’obren, les eines i les possibilitats del món 2.0 i les noves tecnologies que davant d’aquesta perspectiva aclaparadora es corre el perill de la inacció.

Molt sovint el que acostuma a passar és justament això: es pren consciència de tot el que s’ha de fer però no se sap per on començar. En l’àmbit de les biblioteques, en concret, tot el que té a veure amb la digitalització que se’ns tira a sobre ha de ser l’onada que cal aprofitar, i pujar-hi a sobre sense pensar-s’ho dues vegades per poder beneficiar-nos de la seva inèrcia.

Només així es podrà combatre el que tantes i tantes vegades acaba passant: que sí, que s’entén perfectament que cal actuar, que cal posar-se en marxa i que cal aprofitar totes les propostes i bones iniciatvies que neixen en aquest tipus de jornades. Però que al final, a mida que pasen els dies, l’eufòria inicial s’acaba diluint i quedant en un no res fins que tot acaba continuant igual i el tren acaba marxant.

Per això, potser la millor manera d’afrontar el gran volum de canvis que vindran és començant a donar petites passes, assumibles i assequibles, que permetin veure que s’avança i que els objectius, encara que siguin molt modestos, es van assolint. Millor un petit pas que no pas quedar-se en no res per culpa de la inacció. De vegades, prendre consciència de la necessitat de fer grans canvis i de les dificultats que això comporta acaba paralitzant i deixant–ho tot igual que estava.

Així que davant de la necessitat de construir una mansió i veure que no es disposa dels mitjans necessaris per a fer-ho, el millor és començar per reformar la cuina o l’entrada de la casa. Es pot acabar disposant d’una més que bona estratègia digital començant a treballar només amb Faceboo, Twitter i un bloc, per exemple. I així, poc a poc, anar fent els canvis necessaris, incorporant noves eines, planificant noves propostes.

El camí cap al 2.0 no és un esprint, és una marató.

Ningú millor que Javier Celaya i Elisa Yuste, dues autoritats en la matèria, per explicar-ho:

“Sin lugar a dudas, los cacharros y las tecnologías sensoriales transformarán nuestro hábito de descubrimiento de contenidos y acceso a la información. Por tanto, el precio de no incorporar estas nuevas herramientas de comunicación digital en la estrategia de promoción de cualquier entidad cultural es altísimo dado que puedes llegar a convertirte en una “realidad invisible.

Lo importante, llegados a estas alturas, es ir dejando de distinguir lo que es y deja de ser digital, y asumir que lo digital ya debe ir implícito en los flujos de trabajo, modelo de organización, servicios, etc. de las diferentes organizaciones culturales.

Todavía hay quien quiere o elige mirar hacia otro lado pensando en que así podrá evitar tener que enfrentarse a estos cambios. No parece lógico cuando los cambios están ya en las manos de todos, en los hábitos de todos, en la vida diaria de la mayoría de las personas.”

Diàleg a tres bandes: “Com planifiquem el que fem a la xarxa?”

I dit això, entrem directament en la matèria de l’últim dia de l’Escola d’Estiu. La darrera de les jornades va començar amb un ‘Diàleg a tres bandes’ que girava a l’entorn de “Com planifiquem el que fem a la xarxa”. Moderat pel consultor i formador Javier Leiva, va comptar amb la participació de Carme Gaseni, de la Biblioteca Pública de Tarragona, i de Marta Granel, de la Biblioteca Pública de Castelldefels.

IMG_20140618_101709

Un diàleg que a partir de l’experiència de les persones participants va tractar qüestions com ara l’ús de les xarxes socials per part de les seves biblioteques, el tipus de planificació que se segueix i el tipus de continguts que s’hi publiquen, la interacció amb els usuaris, les formes d’avaluar els resultats d’aquesta feina, i altres qüestions vinculades a l’ús de les eines 2.0.

kr

En acabar el diàleg va arribar el torn de tornar a participar en nous tallers, igual que es va fer durant la primera jornada. En el meu cas, vaig tenir l’ocasió d’assistir al que va impartir Jaume Oró, sota el títol “Com ens mostrem? Eines a la nostra disposició”, i en el qual es va parlar de quines eines 2.0 tenen les biblioteques a la seva disposició, per a què serveixen, quines són les més adequades per a cada tipus d’informació o quins continguts són els més adequats en cadascuna de les xarxes existents, entre moltes altres qüestions de gran interès.

DSC_0219

Els altres tallers que es van impartir van ser “Com ens posicionem? Estructura web i SEO” a càrrec de Txell Costa, “Com ens difonem? Els nostres materials a la xarxa”, per Txell Llorens, i “Com ens diferenciem? El més local a la xarxa”, per Begonya Ferré, i al qual vaig assistir el primer dia. Uns tallers molt útils en els quals es podien posar en pràctica qüestions relatives a les eines 2.0 i la forma de fer-les servir des de les biblioteques públiques.

Ja per la tarda va arribar el torn de les trobades dels participants dels debats en línia que durant el temps de durada de l’Escola d’Estiu s’han mantingut de manera virtual. En el meu cas, hi vaig participar en el que estava dedicat a la “Promoció de la lectura d’adults a la xarxa”, i que ha estat moderat per Neus Castellano, de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona i Gerard Arbués, de la Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès.

DSC_0222

Un debat virtual del qual en vam comentar les conclusions durant la trobada de l’última jornada i en el qual s’han parlat de qüestions tan interessants com quin és l’espai que les biblioteques públiques poden ocupar en el món 2.0, a quin tipus de lector ens adrecem, o quins criteris hauríem de seguir a l’hora de fer les nostres recomanacions, entre moltes altres qüestions.

I, per acabar, una cloenda de luxe, amb una taula rodona que sota el títol “Com fer xarxa des de les xarxes” va comptar amb la participació d’Anna Bröll (de Biblioteques de Barcelona), Bernat Ruiz (editor i responsable del bloc ScriptaVerba) i Eduard Voltes (de la revista Time Out), sota la moderació de l’escriptora i analista digital Neus Arqués.

Unes jornades intenses i plenes de recursos i coneixement que han de servir per engegar el camí cap a l’adaptació a les noves necessitats.

Només prenent nota de tot el que cal fer aconseguirem domar la realitat, i evitar que la realitat ens acabi atropellant.

DSC_0224

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s