Seiku, on cada lectura és una nova aventura

 Vídeo promocional de Seiku

 

Fa dos dies Julián Marquina va publicar una ressenya a la seva web sobre la plataforma Seiku, un servei que té com a objectiu el d’oferir una nova experiència lectora al públic infantil i juvenil aprofitant les possibilitats dels llibres digitals.

Tal i com diu Julián, es tracta d’aconseguir “que els llibres no segueixin una seqüència lineal en la seva història, sinó que cada lector pugui escollir o arribar a un determinat final per atzar (com passava amb els llibres “Tria la teva aventura”), prenent un camí o un altre, o tirant uns daus o una moneda a l’aire, o bé a través de la superació de petits videojocs integrats en la pròpia història. Així mateix, la plataforma anima als autors a crear, desenvolupar i publicar els seus llibres multiaventura digital”.

seiku

A la pàgina web del servei s’explica que Seiku és una biblioteca virtual els llibres de la qual ofereixen una nova experiència a la lectura mitjançant la ‘gamificació’ i històries no lineals en les que el lector/jugador interactua i pren decisions relacionades amb la trama. Seiku és també una plataforma per autors on poder generar i publicar llibres interactius. Una lectura que va més enllà del text i ofereix una experiència inigualable en la qual el lector assenyala el rumb de la seva aventura.

A la seva ressenya Julian també indica que el projecte està liderat per l’enginyer informàtic Fran Cabrera, en col·laboració amb altres estudiants de la Universitat de La Laguna (Canàries).

La idea ha estat presentada en varis concursos d’idees aconseguint molts bones crítiques i resultats. Segons assenyala el mateix Fran Cabrera al eldiario.es la idea va ser presentada al certamen Apps de Telefonica i, el febrer de 2014, a StarUp (patrocinada per Google), on va ser la més votada pels assistents, aconseguint 3 dels 6 premis existents. La seva propera destinació serà Mèxic per defensar aquest projecte empresarial i convèncer a algun Business Angel per aconseguir el capital necessari.”

Julián Marquina acaba la seva ressenya dient que aquesta iniciativa li sembla una molt bona manera d’apropar l’hàbit lector als més joves, “que vegin la lectura com un videojoc que els enganxi i els faci voler arribar fins al final.”

I afegeix:

La veritat sigui dita. M’encantaria veure aquest tipus de llibres en les biblioteques, i que els joves usuaris facin cues per aconseguir un d’aquests exemplars digitals”.

Completament d’acord, Julián. I també estic convençut que d’aquí a un temps no sé si es faran cues, però segur que aquest tipus de llibres seran habituals en les biblioteques (si és que continuen existint, és clar).

 Publicación2

Ebiblio: les biblioteques prestaran llibres electrònics gratis

 Vídeo explicatiu del projecte de préstec d’e-books Ebiblio

A la secció “Oci i Cultura” de El Periódico de Catalunya d’avui dimarts es publica una notícia segons la qual les “biblioteques públiques espanyoles començaran a oferir a partir de demà als seus socis (en el cas de Catalunya, a partir del novembre) un servei de préstec d’e-books a través del programa eBiblio del Ministeri de Cultura. Una iniciativa a la qual la Conselleria de Cultura s’ha sumat finalment després de solucionar els seus desacords amb el departament del ministre Wert per l’adquisició de llibres en català i valorar l’estalvi que suposa aprofitar una plataforma tecnològica compartida“.

Pel que sembla, el projecte va ser presentat ahir mateix a Madrid per part del Secretari d’Estat de Cultura, José María Lacalle, amb una inversió de 1,6 milions d’euros “per desenvolupar la plataforma web, que tindrà versions per a cada comunitat o ciutat autònoma amb l’excepció d’Euskadi, i carregar-hi 1.500 títols diferents. D’aquestes obres, se n’han adquirit 200.000 llicències d’ús que permeten 5,6 milions de descàrregues. El gruix del subministrament tecnològic i de continguts ha correspost, per concurs, a la distribuïdora digital Libranda, que està desenvolupada pels grans grups editorials“.

libranda

Pàgina principal de la distribuïdora digital Libranda

La notícia també explica que “els 1.500 llibres aportats pel ministeri seran un fons bàsic accessible a tots els lectors espanyols. Però cada comunitat autònoma gestionarà la seva pròpia pàgina, a la qual afegiran títols a què podran accedir els usuaris de les seves biblioteques. Aquest any, el ministeri només ha contractat per a aquest fons comú llibres en castellà. Però la queixa del conseller Ferran Mascarell, secundada per altres comunitats, ha portat el ministeri a reconsiderar la seva postura i a prometre que el 2015 aquest fons també inclourà llibres en les altres llengües cooficials”.

Segons s’informa, els usuaris podran entrar a la web de la seva comunitat autònoma i descarregar un arxiu pdf o epub, i que l’adreça de la versió catalana encara està per decidir, “però és possible que sigui www.catalunya.ebiblio.cat. També podran llegir en streaming amb les aplicacions per a Android o iOS”.

En relació amb la suposada adreçada catalana (www.catalunya.ebiblio.catcal dir que si busquem a Google encara no existeix (cosa comprensible si tenim en compte que la previsió és que el servei no comenci a funcionar fins el novembre). En el cas d’altres comunitats, si busquem “ebiblio” descobrirem, per exemple, que ja existeix la pàgina corresponent a Andalusia, tot i que encara sense contingut.

En aquest enllaç es pot trobar un document descrivint el funcionament de la plataforma.

ebiblio andalucia

Ebiblio Andalusia

La notícia també recull algunes opinions sobre la posada en marxa del projecte. «És una bona oportunitat per lluitar contra la pirateria», valora la directora del servei de biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll. Per població, a Catalunya li correspondran títols en castellà adquirits pel ministeri per valor de 134.000 euros i el Departament de Cultura i els serveis de biblioteques de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona adquiriran llibres en català per un import de 340.000 euros.

«La descàrrega serà realment senzilla, i intentarem reforçar la novetat de ficció per captar el lector que ara està piratejant», afegeix Fenoll. Respecte a la decisió de sumar-se a la plataforma, la directora del servei de biblioteques apunta que Euskadi invertirà 200.000 euros a crear una plataforma pròpia. «Nosaltres hem preferit dedicar els recursos a adquirir llibres, i valorarem com evoluciona el model i com reaccionen els usuaris», afegeix Fenoll.

gzig-com

Estarem atents al desenvolupament del projecte, i també al seu encaix amb la prova pilot que s’havia de posar en marxa en una vintena de biblioteques de Catalunya.

Amazon versus Hachette: terratrèmol al món del llibre

 

Imatge de www.tecnotuca.com

 

Fa un parell de setmanes es publicava al suplement el Magazine de La Vanguardia l’article “Los desafíos de la lectura digital“, un article protagonitzat per les noves formes de lectura i els reptes de l’edició digital. Diumenge passat va ser el suplement del País qui va dedicar la portada a un reportatge sobre editors sota el títol “Los guardianes del libro“. I avui és el Diari Ara, que publica també en portada la notícia “La guerra del llibre d’Amazon”.

Al llarg de la setmana han anat sortint diferents informacions en relació amb la batalla que tenen en marxa Amazon i el grup editorial Hachette, un enfrontament que pot “determinar el futur del negoci editorial”, segons s’explica a l’article. Sigui com sigui, el que és evident és que alguna cosa està passant en el món del llibre, i que cada vegada són més les informacions relatives al seu territori: llibres digitals, pagament per préstec, drets d’autor, baralles pel preu dels llibres…

Imatge de www.todoereaders.com

L’article del diari explica que la sacsejada provocada pel conflicte entre Amazon i Hachette Book Group acabarà per “dibuixar el futur model de consum de lectura”, introduint-hi noves fórmules i nous hàbits.

Però, on és l’origen del problema?

Segons la informació, totes dues empreses han entrat en desacord per diferents raons, sent una de les principals el preu dels llibres digitals. Amazon defensa que haurien de ser, al menys, un 30% més barats, en tant que no hi ha despesa d’impressió, emmagatzematge ni distribució. Hachette, en canvi, vol que el preu sigui el mateix que el dels formats en paper. Vist així, el plantejament d’Amazon sembla de sentit comú, i un tant incomprensible el d’Hachette, no?

En tot plegat hi ha alguna cosa que no entenc o que se m’escapa per manca d’informació. De fet, fins i tot hi ha discrepàncies en el repartiment dels beneficis, tot i que, pel que sembla, Amazon està defensant els percentatges que els cinc grans grups editorials van imposar a la plataforma virtual el 2010: 35% per l’autor, 35% per l’editor i 30 pel venedor.

Imatge de www.cultura.elpais.com

De moment, ja s’han desencadenat les hostilitats, i potser és l’inici de la “Primera guerra mundial de l’edició”, com titulava el diari El País la situació que s’estava produint. Per començar, més de 900 autors supervendes –incloent-hi Stephen King, John Grisham o Paul Auster– van signar i pagar de la seva butxaca una carta publicada al diari The New York Times de diumenge passat donant el seu suport a Hachette i queixant-se del boicot que Amazon havia engegat contra els seus autors.

A la missiva es deia que “Amazon ha anul·lat els descomptes, endarrereix els lliurament i suggereix als lectors que comprin llibres d’altres escriptors que no pertanyen al segell”. Una queixa, això sí, amb un rerefons de certa prudència, interpreto, en tant que “els firmants no es posicionaven sobre la disputa, i demanven a Amazon que la negociació es portés a terme sense afectar els escriptors”.

Imatge de www.bbc.co.uk

També radical ha estat la postura de la ministra de Cultura francesa, Aurélie Filippetti, qui dimarts “es va solidaritzar amb els escriptors nordamericans i va acusar la plataforma virtual de dur a terme pràctiques que va titllar de xantatges i abús de poder”.

De fet fa ben poc que el govern francès va aprovar una mesura per perjudicar Amazon, impedint per llei que l’enviament dels llibres fos gratuït. Mesura, d’altra banda, que la plataforma va saber esquivar molt subtilment afegint-hi un cost per enviament de llibres de 0,01€.

Sigui com sigui, moltes coses estan passant en el món dels llibres que acabaran per afectar el món de l’edició, de les biblioteques, dels hàbits de lectura… Haurem d’estar atents al desenvolupament dels esdeveniments, perquè en aquest duel de titans moltes coses deixaran de ser com fins ara ho havien estat. M’agradaria pensar que del que estem parlant, en el fons, és de la defensa dels llibres (independentment del seu suport: físic o virtual) i dels lectors.

Però ni m’enganyo ni vull ser ingenu. En el fons, del que es tracta, és d’una nova batalla entre grans empreses que lluiten pel domini del seu sector empresarial.

Imatge de www.scraporpaper.net

Més informació en aquest article de El Periódico i en aquest altre de BBC Mundo

I la #biblioteca va ser trending topic a Twitter

 

 

dia biblioteca twitter4

 

Ahir es va celebrar la sisena edició del Dia de la Biblioteca en Twitter, una iniciativa amb la que es vol promoure el paper de la biblioteca en la societat i visibilitzar la seva tasca i importància a través de les xarxes socials.

Per a aconseguir-ho hi col·laboren biblioteques i persones interessades en el món bibliotecari de l’àmbit hispanoparlant de tot el món. Fent servir el hashtag #biblioteca s’intenta posicionar-la fins arribar al Trending Topic.

dia biblioteca twitter

L’objectiu, tot i que durant poc temps, es va aconseguir, ja que cap a les 20.30 es va poder veure, en la llista dels temes més tractats a Twitter en aquell moment el terme màgic: #biblioteca.

Una demostració més de la força i la importància que les xarxes socials poden tenir per als nostres equipaments, i una bona iniciativa per enfortir la seva presència a nivell mundial.

dia biblioteca twitter2 dia biblioteca twitter3
dia biblioteca twitter5

 

 

Trobareu un article amb un primer balanç de la iniciativa en aquesta entrada de Biblioblog.

Hacia la “Biblioteca Líquida” y otras reflexiones apresuradas

 

(Advertencia: este es un artículo terapéutico. Terapéutico para mi, me refiero. Una tormenta de ideas con cuatro reflexiones apresuradas sobre cosas que me pasan ahora mismo por la cabeza. Lo más probable, conociéndome como me conozco, es que dentro de un par de días mi opinión en relación con alguna de las cuestiones que trataré haya cambiado. Bueno, nada nuevo, pues todavía me sigo preguntando si el Deckard de Blade Runner es o no un replicante).

 

Sobre el #CANONBIBLIOTECAS

 

tv3 canon biblioteques

Clicar en la imagen para reproducir el vídeo

(http://www.tv3.cat/videos/5200011/Canon-a-les-biblioteques-per-prestec-de-llibres)

 

Pasan los días y las aguas de agosto siguen agitadas con las reacciones de rechazo a la aprobación, el pasado viernes, del Real Decreto 624/2014 por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al público. Es decir, del decreto que obliga a las bibliotecas públicas a pagar un canon por el préstamo de libros y por el volumen de usuarios que hagan uso de ese servicio.

También pasan los días y permanece cierta confusión en cuanto a las cantidades que se habrán de pagar a partir del 2016, que por lo que parece serán de 0,05 céntimos por usuario que haga uso del servicio de préstamo, 0,004 por préstamo y 0,16 por cada obra con derechos de autor que la biblioteca compre para sus fondos. O sea, que si no me equivoco (cosa difícil siendo de letras como soy) estaríamos hablando de unos 0,054 céntimos de euro (si dejamos al margen la adquisición de libros).

Vista así, la cantidad no parece gran cosa. Pero haciendo cuatro números rápidos la percepción cambia. Tomo como ejemplo el de la biblioteca en la que trabajo, que considero de dimensiones medias, con un volumen de préstamo anual de unos 100.000 documentos (fueron más el 2013, pero es más fácil operar con números redondos).

Si de esos 100.000 consideramos que la tercera parte sería la sometida a canon (no todo el préstamo es de libros), tendríamos que: 30.000 x 0,054 = 1.620€. Y eso sin contar la parte correspondiente a las compras.

En este aspecto interviene otra variable, como es la de conocer con exactitud el número de préstamos sometido al canon: libros con y sin derechos de autor, usuarios que hacen uso del servicio de préstamo pero no de libros, etc., etc.

(Antes de continuar, os recomiendo que sigáis a alguna de las muchas fuentes fiables que podéis encontrar por la red y que van informando sobre esta cuestión. Por ejemplo, la web No al préstamo de pago en bibliotecas, o a Julián Marquina, ya sea a través de su blog o de su twitter si queréis estar al tanto de la evolución del #canonbibliotecas. Como el tema continuará dando de sí serán numerosas las informaciones que se irán generando. Y seguir a Julián permitirá estar al tanto de todo lo que vaya ocurriendo).

Volviendo a la cifra anterior, solo con que estuviéramos hablando de unos 1.500€ – 2.000€ al año se trataría de una cantidad nada despreciable y con la que se pueden organizar muchas actividades durante un año. Una cantidad de la que cual las bibliotecas no creo que están en disposición de prescindir. Más aún cuando existen muchos ayuntamientos que (cortos de miras) han visto en las bibliotecas un equipamiento sobre el que aplicar tijeretazos presupuestarios, en lugar de verlos en términos de rentabilidad social e, incluso, política.

Imagen de www.praga.cervantes.es

La BIBLIOTECA LÍQUIDA

Imagen de www.lrosilloc.blogspot.com

Pero yo no quería hablar de cifras, porque sea como sea me voy a equivocar. Aunque también estoy convencido de que sean las que sean van a tener una gran repercusión en el sostenimiento y desarrollo de las bibliotecas públicas.

Y tampoco estoy defendiendo que no haya que contemplar todo lo relativo a la defensa de los derechos de autor. Se trata de un asunto con tantas aristas y perspectivas que requiere de un análisis pausado al que acudir con la mente limpia, sin apriorismos.

Simplemente intento reflexionar al respecto de una ecuación que me parece errónea, como es la de considerar que el préstamo es un enemigo de los autores. ¿Y qué ocurre con la parte de difusión que llevan a cabo las bibliotecas? ¿Qué ocurre con los problemas de acceso a la cultura de determinados sectores sociales?

Creo, en resumen, que si nos ceñimos al caso del producto “libro”, bibliotecas, editores, autores, libreros y cualquier otro agente que tenga algo que ver con él juegan en el mismo equipo. No son rivales. Aunque parece que no todo el mundo lo entiende así.

Pero, como decía al principio, todo esto no son más que apreciaciones apresuradas seguramente equivocadas. Lo que me interesa es aprovechar la ola para insistir en algunas reflexiones ya expresadas sobre los cambios que se están produciendo en el mundo bibliotecario.

Cada vez más profundos, cada vez afectando más a lo que durante años ha formado parte de los cimientos de las bibliotecas, creo que ha llegado el momento de reaccionar, de tomar las riendas, de reinventarse y redefinirse, de adaptarse de verdad a los nuevos tiempos.

Ahora es el pago por préstamo, dentro de poco será la competencia de plataformas de préstamo digital, mañana será el disponer de servicios obsoletos que no respondan a las necesidades de los usuarios, pasado será la aparición de… en fin, de lo que sea que acabe provocando un nuevo terremoto bibliotecario.

 bibliotecario-del-futuro

Imagen de www.dokumentalistas.com

 

En el título de este artículo hablaba de “biblioteca líquida”, apropiándome del concepto de “modernidad líquida” de Zygmunt Bauman que con tanto acierto define los nuevos tiempos. En esencia, lo que Bauman defiende es (y cito de la Wikipedia):

“…la búsqueda de la identidad como tarea y responsabilidad vital del sujeto. (…) En la modernidad líquida las identidades son semejantes a una costra volcánica que se endurece, vuelve a fundirse y cambia constantemente de forma. Parecen estables desde un punto de vista externo, pero al ser miradas por el propio sujeto muestran su fragilidad y desgarro constante (…). En la modernidad líquida es necesario “hacerse con una identidad flexible y versátil que haga frente a las distintas mutaciones que el sujeto ha de enfrentar a lo largo de su vida”.

No resulta difícil aplicar los planteamientos anteriores a la realidad actual de las bibliotecas. ¿No es una necesidad actual del entorno bibliotecario el de fabricarse una “identidad flexible y versátil”? ¿Prepararse para enfrentar las “distintas mutaciones” que se encontrará en el camino?

Dos artículos en los que también se hace referencia al concepto de “biblioteca líquida” son:

– esta presentación en la que se habla de un Proyecto de Biblioteca Líquida,

– y este otro artículo del cual me parecen muy acertados los fragmentos siguientes:

“Pero el mundo que nos rodea no es ni claro, ni definido, ni preciso. Más bien todo lo contrario. La desmaterialización a la que hacía referencia debe entenderse como una descomposición líquida del edificio de la biblioteca.”

Los bibliotecarios ya hace tiempo que tenemos una identidad líquida, poco definida y en constante evolución.”

 

Y también os recomiendo la lectura de la interesante serie de artículos escritos por Bernat Ruíz sobre las Bibliotecas Públicas, y en los que se trata sobre algunos de los cambios que tienen que ver con el entorno bibliotecario.

 

Imagen de www.kendocrinologia.blogspot.com

Son tiempos de redefinición, de volver a ubicarse en el entorno social, de reivindicar una posición de liderazgo en el ámbito sociocultural. No es, evidentemente, tarea fácil. Pero si no se hace ya la realidad puede acabar atropellando a las bibliotecas, con el incalculable coste social que esa situación provocaría.

Supongamos que has llegado hasta aquí y que estás mínimamente de acuerdo con alguna de estas ideas. La pregunta siguiente es: ¿y por dónde empezar? Bueno, si tuviera la respuesta supongo que no estaría escribiendo artículos supuestamente terapéuticos, digo yo.

Así que, mientras tanto, solo se me ocurren algunas reflexiones improvisadas, pensamientos ligeros, como decía aquella canción.

ACTITUD

 Imagen de www.globedia.com

 

A menudo, la mejor defensa es un buen ataque, y quizá sea hora de coger las riendas, pelear por posicionarse como el principal referente cultural de la mayoría de los municipios. ¿Alguien conoce algún equipamiento con un volumen de usuarios mayor y más variado que el de una biblioteca? Yo tampoco.

Y, sin embargo, todavía hay poblaciones en las que las bibliotecas parecen ser equipamientos de segunda frente a otros artefactos culturales que, con todos los respetos, no mueven ni la décima parte de actividad social y cultural que una biblioteca. Así que es hora de pelear para reclamar lo que es propio.

 

REDISEÑAR SERVICIOS

 

Imagen de www.educ.ar

Adaptarse a los nuevos tiempos es clave para el futuro de las bibliotecas. Las necesidades sociales han cambiado, los usuarios buscan respuestas diferentes para nuevas preguntas. Las nuevas tecnologías lo han cambiado todo, y ya no basta con ofrecer estanterías llenas de volúmenes.

Ahora también es necesario ofrecer formación, orientar en el océano de Internet, eliminar mesas y sillas y sustituirlas por pantallas, ofrecer los espacios bibliotecarios como lugares para compartir conocimiento

BIBLIOTECAS COMO PILAR DE LA ENSEÑANZA

 Imagen de www.marcelamomberg.wordpress.com

Trabajar en coordinación con los centros de enseñanza pero de manera efectiva, organizando mesas sectoriales y observatorios de la educación y la enseñanza en los que compartir proyectos, poner sobre la mesa necesidades, diseñar productos formativos para los alumnos…

 

EPICENTRO DEL MUNDO DEL LIBRO

 

Imagen de www.akantilado.wordpress.com

 

Las bibliotecas deben seguir manteniéndose como núcleo de unión de todos los agentes de la cadena del libro, editores, autores, libreros y lectores, y asumir y reivindicar su papel de punto de encuentro idóneo para todos ellos, en tanto que disponen de una situación de privilegio en ese escenario.

Y, por supuesto, liderar el proceso de tránsito hacia el libro electrónico, formando a los usuarios, incorporando el ebook como elemento natural de su territorio, desarrollando una labor pedagógica para dar a conocer las nuevas tendencias en lectura digital, facilitando el acceso a la narrativa transmedia y todas las posibilidades de las nuevas tecnologías, incorporando la realidad aumentada a sus espacios, defendiendo incluso el tránsito del papel a la pantalla...

Porque en este proceso, guste o no guste, no hay marcha atrás.

ESPACIO MULTIFUNCIÓN

 

Imagen de www.lasindias.com

 

No existe equipamiento más adecuado y con tantas potencialidades como una biblioteca para la realización de múltiples actividades, de temática diversa, dirigida a públicos diferentes, con un uso tan amplio de sus espacios.

Hay que cambiar la mentalidad de “edificio contenedor” y pasar a ser un auténtico “espacio líquido”, multifunción, adaptable, flexible, modular…

FINANCIACIÓN

 

Imagen de www.lisdb.blogspot.com

El canon de las bibliotecas ha abierto la caja de los truenos. Es una medida que afecta directamente al presupuesto (escaso, recortado, cada vez más reducido) de las bibliotecas. Pero lamentarse sirve de bien poco. Hay que pasar a la acción. Y pasar a la acción, en este caso, significa conseguir el dinero de donde sea. ¿Servicios Premium en las bibliotecas? ¿Alquiler de las salas? ¿Por qué no?

Cobrar el equivalente a dos cervezas a año a cambio de todo lo que ofrece una biblioteca me parece que no es ninguna barbaridad. Hay que comenzar a pensar en buscar formas de financiación, poner en marcha proyectos de crowfunding, avanzar en fórmulas de merchandising, asegurarse lo que por un lado se recorta e intentar ser, en la medida de lo posible, lo más autosuficiente que se pueda para determinados servicios y actividades.

RESUMIENDO

 

Imagen de www.lisnews.org

 

La biblioteca ha de pelear por su territorio, hacerse valer, reivindicarse como equipamiento imprescindible en el entorno socio cultural de cualquier municipio, dejar de ser “el pariente pobre de la cultura española” (en palabras de Bernat Ruíz).

Y para ello no hay otra que pelear con uñas y dientes, ser imaginativos y, sobre todo, estar abiertos a cualquier tipo de cambio por radical que este sea.

Pero bueno, como decía al principio, esto no es más que un deslavazado artículo terapéutico del cual ya comienzo a tener dudas. Y comienzo a dudar entre echar la vista atrás o clicar en “Publicar”.

Por si las moscas, añadiré una advertencia más como final:

 Imagen de www.hackplayers.com

 

P.D. Y la próxima vez que me duela la cabeza prometo tomarme una Aspirina

 

 

 

“És el final de les biblioteques tal i com les coneixem?”

 

Ahir divendres, dia 1 d’agost, molta gent va començar el seu període de vacances activant el mode OFF, “desconnexió total”, respecte de la realitat. Potser per això, per no molestar, per passar sense fer soroll, es va aprofitar per publicar al BOE el Real Decreto 624/2014, de 18 de juliol, “por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al público”.

Dit d’una altra manera, o millor, en les pròpies paraules de Julián Marquina: “Y el día llegó… el día en que las bibliotecas pagarán por el préstamo”.

 BOE

Trobareu el Decret sencer en aquest enllaç. Es tracta de vuit articles, una disposició transitòria, una addicional i tres finals. Des que el text es va conèixer ahir mateix, han estat moltes les reaccions al que es considera un nou atac al món de la cultura i, en concret, a la supervivència de les biblioteques.

I és que, bàsicament, el pagament de drets d’autor tindrà una repercussió directa en els pressupostos de les biblioteques públiques, la qual cosa redundarà en una reducció de l’adquisició de fons, de l’organització d’activitats, dels serveis disponibles i, de ben segur, que fins i tot de personal.

Imatge de www.investigaresfuturo.blogspot.com

Ja es poden trobar interessants anàlisis sobre la repercussió del decret, les seves conseqüències, quines seran les quantitats a pagar per document prestat, etc.

Per posar un parell d’exemples us recomano l’article “El préstamo de pago en bibliotecas”, publicat al bloc Así habló Cicerón, i també “Las entidades de gestión cobrarán de las bibliotecas incluso si los libros prestados no tienen derechos”, publicat al bloc El Boe nuestro de cada día.

Pero si busqueu en trobareu molts altres que segur s’aniran publicant durant els propers dies.

tweets

Haurem d’estar atents per veure com repercuteix l’aplicació del Decret en el món de les biblioteques públiques. D’entrada, i tot i que la mesura havia d’arribar (la reforma de la Ley de Propiedad Intelectual ja establia el pagament de les biblioteques als autors, i es va aprovar el 2007), es tracta d’una mala notícia, ja que, com deia abans, els efectes sobre l’economia de les biblioteques és molt negatiu.

Últimament el món de les biblioteques ha entrat en una voràgine de canvis i transformacions. Alguns comencen a arribar, d’altres venen de camí. Digitalització i préstec digital, necessitat de redefinir serveis, préstec digital, competència de plataformes, pagament per drets d’autor, …

Un escenari que em fa recordar la cançó de R.E.M.It’s the end of the world as we know it” que encapçala aquest post, i transformar-la en la pregunta: “És el final de les biblioteques tal i com les coneixíem?”.

El títol de la cançó de R.E.M. es completava amb un “And i feel fine”. Esperem que a les biblioteques, després de la metamorfosi que ens ve a sobre, puguem dir el mateix.

P.D. Per cert, la cançó està plena de frases molt simbòliques. I una d’elles parla del… “Book burning“!

I gran primera edició del Futbol Club de Lectura Juvenil!

 

La Galera - Gol!

IF

IF IF

IF IF IF IF

 

 


IF

IF

IF

 

_IGP8129 _IGP8133 _IGP8136
IF

IF DSC00320IF IF IF IF

Després de la gran experiència de dimarts amb el Futbol Club de Lectura Infantil, dijous va arribar el torn del Futbol Club de Lectura Juvenil, amb la participació de prop d’una vintena de nens i nenes de 4rt, 5è i 6è. Com en el primer dels casos, la trobada va ser tot un èxit on es va assolir amb escreix l’objectiu de combinar lectura, futbol i joc.

Un èxit, a més, reforçat per la component lúdica de l’activitat, ja que es va notar molt que els participants eren més grans i, en conseqüència… molt més competitius!!!

IF

DSC00335 IF

IF

IF

Van viure el partit amb una intensitat, emoció, expectació i nervis digna d’una autèntica final de la Champions League. En aquest cas la lectura de la que es van extreure les preguntes per celebrar el joc va ser “Un gran equip”, el primer llibre de la sèrie “Gol!”, escrita per l’autor italià Luigi Garlando i publicada per La Galera Editorial.

 DSC_0058

DSC_0070

Tots quatre equips van demostrar que havien fet la lectura amb molta atenció, responent correctament a la gran majoria de preguntes que es van fer. Uns resultats ajustadíssims en cadascun dels partits van obligar a decidir els guanyadors mitjançant una emocionant tanda de penalties que van portar al F. C. Monkey a convertir-se en els guanyadors d’aquesta primera edició.

DSC_0177

Com en el cas del grup Infantil, el més satisfactori de tot va ser comprovar que també els del Futbol Club de Lectura Juvenil s’ho havien passat d’allò més bé jugant el partit, però també amb la lectura del llibre escollit per jugar.

DSC_0137

IF

_IGP8144

_IGP8147

I, millor encara, veure que volien tornar a repetir l’experiència de vincular futbol i llibres.

Uns autèntics cracks!

En breu podreu veure els vídeos amb el resum de les millors jugades!!!