Amazon versus Hachette: terratrèmol al món del llibre

 

Imatge de www.tecnotuca.com

 

Fa un parell de setmanes es publicava al suplement el Magazine de La Vanguardia l’article “Los desafíos de la lectura digital“, un article protagonitzat per les noves formes de lectura i els reptes de l’edició digital. Diumenge passat va ser el suplement del País qui va dedicar la portada a un reportatge sobre editors sota el títol “Los guardianes del libro“. I avui és el Diari Ara, que publica també en portada la notícia “La guerra del llibre d’Amazon”.

Al llarg de la setmana han anat sortint diferents informacions en relació amb la batalla que tenen en marxa Amazon i el grup editorial Hachette, un enfrontament que pot “determinar el futur del negoci editorial”, segons s’explica a l’article. Sigui com sigui, el que és evident és que alguna cosa està passant en el món del llibre, i que cada vegada són més les informacions relatives al seu territori: llibres digitals, pagament per préstec, drets d’autor, baralles pel preu dels llibres…

Imatge de www.todoereaders.com

L’article del diari explica que la sacsejada provocada pel conflicte entre Amazon i Hachette Book Group acabarà per “dibuixar el futur model de consum de lectura”, introduint-hi noves fórmules i nous hàbits.

Però, on és l’origen del problema?

Segons la informació, totes dues empreses han entrat en desacord per diferents raons, sent una de les principals el preu dels llibres digitals. Amazon defensa que haurien de ser, al menys, un 30% més barats, en tant que no hi ha despesa d’impressió, emmagatzematge ni distribució. Hachette, en canvi, vol que el preu sigui el mateix que el dels formats en paper. Vist així, el plantejament d’Amazon sembla de sentit comú, i un tant incomprensible el d’Hachette, no?

En tot plegat hi ha alguna cosa que no entenc o que se m’escapa per manca d’informació. De fet, fins i tot hi ha discrepàncies en el repartiment dels beneficis, tot i que, pel que sembla, Amazon està defensant els percentatges que els cinc grans grups editorials van imposar a la plataforma virtual el 2010: 35% per l’autor, 35% per l’editor i 30 pel venedor.

Imatge de www.cultura.elpais.com

De moment, ja s’han desencadenat les hostilitats, i potser és l’inici de la “Primera guerra mundial de l’edició”, com titulava el diari El País la situació que s’estava produint. Per començar, més de 900 autors supervendes –incloent-hi Stephen King, John Grisham o Paul Auster– van signar i pagar de la seva butxaca una carta publicada al diari The New York Times de diumenge passat donant el seu suport a Hachette i queixant-se del boicot que Amazon havia engegat contra els seus autors.

A la missiva es deia que “Amazon ha anul·lat els descomptes, endarrereix els lliurament i suggereix als lectors que comprin llibres d’altres escriptors que no pertanyen al segell”. Una queixa, això sí, amb un rerefons de certa prudència, interpreto, en tant que “els firmants no es posicionaven sobre la disputa, i demanven a Amazon que la negociació es portés a terme sense afectar els escriptors”.

Imatge de www.bbc.co.uk

També radical ha estat la postura de la ministra de Cultura francesa, Aurélie Filippetti, qui dimarts “es va solidaritzar amb els escriptors nordamericans i va acusar la plataforma virtual de dur a terme pràctiques que va titllar de xantatges i abús de poder”.

De fet fa ben poc que el govern francès va aprovar una mesura per perjudicar Amazon, impedint per llei que l’enviament dels llibres fos gratuït. Mesura, d’altra banda, que la plataforma va saber esquivar molt subtilment afegint-hi un cost per enviament de llibres de 0,01€.

Sigui com sigui, moltes coses estan passant en el món dels llibres que acabaran per afectar el món de l’edició, de les biblioteques, dels hàbits de lectura… Haurem d’estar atents al desenvolupament dels esdeveniments, perquè en aquest duel de titans moltes coses deixaran de ser com fins ara ho havien estat. M’agradaria pensar que del que estem parlant, en el fons, és de la defensa dels llibres (independentment del seu suport: físic o virtual) i dels lectors.

Però ni m’enganyo ni vull ser ingenu. En el fons, del que es tracta, és d’una nova batalla entre grans empreses que lluiten pel domini del seu sector empresarial.

Imatge de www.scraporpaper.net

Més informació en aquest article de El Periódico i en aquest altre de BBC Mundo

Préstec d’ebooks a les biblioteques: fem-ho fàcil!

 


lecturalab-org

 Imatge de www.lecturalab.org

El préstec de llibres digitals a les biblioteques s’apropa. Cada vegada sentirem a parlar més d’aquesta nova realitat que introduirà canvis profunds en el món bibliotecari. És possible que d’aquí a pocs anys els edificis de les biblioteques siguin molt diferents del que són ara. Bé, és possible no: segur que ho serà. Potser les seves parets en comptes de prestatgeries plenes de llibres estan ocupades per pantalles tàctils, dispositius interactius o qualsevol altre producte dels avenços tecnològics.

Desapareixerà el llibre tal i com el coneixem? No ho crec, perquè sempre hi haurà una tipologia de llibres per a les quals el paper continuarà sent el millor dels suports possibles. Per exemple, els llibres de gran format, els d’art, els de grans fotografies en color, etc. En canvi, estic convençut que les edicions de butxaca, els exemplars amb lletra microscòpica i milers de pàgines, i la majoria de llibres amb el format “novel·la” aquests sí, només quedaran com a recordatori d’una època.

Particularment crec que el suport llibre de paper en els casos que esmento –petits, sense il·lustracions, on el que importa és el que s’explica i no la forma en què s’ensenya- ha quedat obsolet. I no es pot comparar amb la comoditat d’aquest aparell que simula a la perfecció la pàgina d’un llibre i que ens permet portar, pràcticament, una biblioteca a sobre.

Les edicions de paper de la secció de novel·la d’una biblioteca, per exemple, han complert la seva missió durant molts anys. Adaptant lliurament el vers de Joan Margarit, diria que “han contribuït a fer-nos lliures”. Però el seu temps ha passat. I ara cal mirar cap endavant i continuar sent lliures fent servir altres dispositius.

 

gzig-com

 Imatge de www.gzig.com

Però del que volia parlar no era d’això, sinó de la cada vegada més propera escena que es començarà a viure en les biblioteques públiques: la d’un usuari que vol agafar en préstec un llibre electrònic.

(Nota: qui serà el primer usuari en fer ús d’aquest servei? Sortirà a les notícies? Es farà com amb allò de fa molts anys quan les autoritats es feien la fotografia amb el turista un milió?)

A la tardor començarà una prova pilot en prop d’una vintena de biblioteques de Catalunya (durant els propers dies publiaré un article al respecte). Però en altres comunitats començarà més aviat, en tan sols uns dies, segons explica Rafael Ibáñez Hernández en el post “Libros enchufados”, publicat al bloc Biblogtecarios.

Del seu article, m’interessa assenyalar dos aspectes que poden acabar afectant el que el préstec de llibres digitals s’incorpori amb normalitat al món de les biblioteques públiques o bé amb obstacles. És a dir, que serveixi de veritat per fer que les biblioteques pugin al tren de les noves tecnologies o que, en canvi, no s’aprofiti l’oportunitat per tornar a situar-se en primera línia.

Els dos aspectes que l’autor assenyala tenen a veure, en paraules seves, a “l’experiència de l’usuari”. El primer correspon al de la gestió digital de drets d’autor, i no en relació amb les “restriccions legals sobre els usos de les obres ofertes mitjançant aquesta plataforma, sinó a l’adopció d’Adobe Digital Editions per a la gestió del DRM”. Aquest punt, tal i com s’explica a l’article, obliga a l’usuari a descarregar un software addicional i instal·lar-lo al seu dispositiu, la qual cosa complica el procediment d’accés al llibre digital que es vol agafar en préstec.

eduteka-org

 Imatge de www.eduteka.org

El segon dels aspectes és “el problema de la nointegració dels títols i llicències assignats a cada sistema bibliotecari autonòmic en el seu corresponent catàleg col·lectiu”. És a dir, que si el préstec d’ebooks es fa a través d’una plataforma independent aliena al catàleg bibliotecari, es generarà un problema de localització d’obres concretes, ja que caldrà fer servir “diferents instruments descriptius”.

En resum, que si s’ha de donar el salt (i tot i que anem amb retard més val tard que mai) s’ha de fer de la manera més còmoda i fàcil tant pels usuaris com pels sistemes i personal de les biblioteques. Venen novetats i canvis profunds, i s’ha de ser valent per afrontar-los.

I, sobretot, cal dissenyar el millor dels escenaris per aconseguir que les transformacions es tradueixin en beneficis i no en problemes.

 

lecturalab-org2

Imatge de www.lecturalab.org

Llibres enriquits i nous formats de lectura

tt_libros_enriquecidos_Constanzo

Imatge de www.lecturalab.org

Llegeixo a la pàgina del Laboratori de la Lectura de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez una notícia en la que es parla de “llibres enriquits” i els seus problemes per arrencar entre el públic lector. La informació, d’una banda, no em sorprèn, tenint en compte que tampoc han acabat d’esclatar els ebooks, tot i que penso que és qüestió de temps.

A l’article es parla que aquest tipus de llibres “no acaben de trobar el seu lloc en el sector, i que hi ha qui assenyala que la raó d’això podria ser la manca d’un mercat real per aquest tipus de productes”. Així mateix, i recollint l’opinió expressada pel consultor en edició digital Peter Constanzo en el seu bloc BookCurrents, “la verdadera raó és la dificultat que tenen les editorials per llançar un llibre d’aquestes característiques en totes les plataformes digitals”.

Aquesta darrera afirmació també em sembla un argument raonable per entendre que aquests nous formats no acabin de desenvolupar-se. Tal i com Constanzo explica, “si els editors no poden distribuir els seus ebooks enriquits en tots els canals, aquests mai aconseguiran que es parli d’ells, se’n facin ressenyes o s’ofereixin promocions”.

(En aquest enllaç trobareu un article on es parla dels “llibres enriquits en tant que tasca pendent de l’edició digital”. També hi ha alguna referència als nous formats de lectura aquí. També teniu informació en aquest i en aquest altre.)

ventajas-publicar-libro-digital-horas_EDIIMA20130629_0150_13

Imatge de www.eldiario.es

Fins aquí, res nou sota el sol, tot i que particularment penso que fins que no es faci una aposta decidida pels ebooks i les possibilitats dels nous formats de lectura, amb el potencial dels nous dispositius, les coses seguiran com fins ara. Mentre tant, algunes empreses continuen treballant en donar sortida a les noves formes de narrativa digital.

Però el que més en sorprèn de tot plegat és una de les coses que s’esmenten a l’article. I és, “tres anys i mig després de la Fira del Llibre de Londres, en la qual es va parlar sobre aquesta nova forma de narració, se sap que la gent prefereix en la seva majoria llegir un text simplement, i no vol aquestes millores”.

Sincerament, no ho entenc. Bé, o si més no només ho entenc en part. Tampoc la realitat augmentada s’ha acabat imposant, tot i que també penso que temps al temps, perquè si les Google Glasses es converteixen en un èxit aleshores tot canviarà.

 Google_Glass-800x533

No entenc (amb tots els respectes, evidentment) que hi hagi qui s’estimi més renunciar a les possibilitats de llegir un text enriquit. Per exemple, poder escoltar immediatament la melodia que estan escoltant els personatges, poder visualitzar el paisatge en el que es desenvolupa la història, o poder veure una imatge de la flor que descriu un text.

Les facilitats que els nous dispositius ofereixen per fer la lectura més enriquidora són infinites, ja sigui perquè incorporen des de la simplicitat d’un diccionari a un la incorporació del plànol de Samarkanda).

Per això, estic molt d’acord amb el que Constanzo expressa quan diu que està convençut que “els llibres enriquits arribaran a tots els lectors, i aquests podran determinar el que volen o no volen, una vegada que coneguin i siguin conscients de tot el que s’estaven perdent”.

realidad_aumentada-fhashionaria-es

Imatge de http://www.fashionaria.es

 

Sony-Wonderbook-libros-de-cuentos-con-realidad-aumentada

 Imatge de http://www.tecnomagazine.com

Seis falacias del libro digital

Un article molt interessant on es tracten algunes dels principals aspectes de la situació actual de l’edició de llibres digitals. Quines seran les tendències de futur? Quin és l’autèntic paper de les xarxes socials? Pujaran els preus dels e-books?

Antinomía libro

peligro_desprendimientos

En toda la literatura generada en estos últimos años por multitud de analistas de Internet y del mundo digital, aparecen una serie de aseveraciones que el tiempo y el mercado están contradiciendo a todas luces. Tengo muchos amigos consultores y analistas a los que he escuchado defender estos postulados, y en algún caso he discutido de manera apasionada y vehemente con ellos. Comparto en este post una serie de temas sobre los que mi experiencia personal en el interior del sector me llevan a pensar que una cosa es lo que Internet y la web 2.0 permiten (o posibilitarían), y otra muy distinta lo que ocurre en la realidad y en el corazón del mercado. En aras de la verdad debo también señalar que alguno de estos postulados también los he defendido yo en alguna ocasión. Veamos.

Ver la entrada original 1.274 palabras más

Andrew Wylie: “llegir en un Kindle provoca càncer”

andrew_wylie_2--644x362

 

Hi ha moltes formes de resistir-se i lluitar contra la introducció dels llibres electrònics. Normalment, els amants dels llibres tradicionals continuen defensant que no hi ha res com el tacte, la textura, la olor del paper.

O simplement el que passa és que no tenen ganes de posar-se a aprendre tot el que tingui a veure amb e-readers, e-books, nous dispositius de lectura o qualsevol altre objecte engendrat pel diable de la tecnologia.

Ves a saber. D’arguments n’hi ha de molts tipus, i gairebé en podríem trobar tants com lectors. I tots, evidentment, respectables.

Bé. Tots? Començo a dubtar-ho, perquè fins ara no havia escoltat el formulat per un personatge no massa conegut, però que sembla ser “l’agent literari més mediàtic i implacable de tots els temps”. Parlem d’Andrew Wylie, a qui genera tanta estima per allà on passa que també se’l coneix amb els afectuosos apel·latius de “xacal, gos rabiós o carretó de l’escombraria”, entre altres.

Però tot i aquesta estimació, es tracta d’un agent literari que representa a més de 1.000 escriptors, entre els quals trobem noms de la importància de Saul Bellow, John Cheever, Philip Roth, Orhan Pamuk, Salman Rushdie, Roberto Bolaño, John Updike, Witold Gombrowicz o, fins i tot, Shakespeare i Art Spigelman.

Doncs bé. El cas que Andrew Wylie acaba d’afegir un nou argument per allunyar-se dels llibres electrònics, ja que, segons diu, “llegir en un Kindle provoca càncer”. I per rematar-ho afegeix que “els lectors d’e-books només llegeixen escombraria”.

Pim pam i es queda tan ample.

Faig un resum del post publicat al bloc www.papelenblanco.com, on es parla de les afirmacions de Wylie, com a exemple de les opiniones que les seves declaracions han generat.

kindle

“Lo leíamos en esta entrevista concedida al diario La Nación, y el hombre no se corta, no. Wylie arremete contra el libro electrónico, al que acusa (sin ningún tipo de justificación) de causar cáncer en los lectores, además de dar por sentado que los lectores de libros digitales sólo leen basura. Estas y otras perlas son las que ha soltado el famoso Chacal y de verdad que a una la dejan con la boca abierta.

A. W.: La industria editorial anda bien, va a sobrevivir. Por un tiempo hubo gente que no estaba segura, y me incluyo, pero ahora estoy convencido de que va a sobrevivir y que le va a ir bien. Además, cuando la gente se entere de que leer en un Kindle da cáncer, Amazon va a perder participación de mercado.

(Amazon) Quizá beneficia a los lectores pobres. Pero al final de cuentas, los lectores pobres no tienen educación y, probablemente, van a comprar basura. Por eso no me importa.

Soy de las que opinan que todos, absolutamente todos, tenemos derecho al pataleo. Todos tenemos derecho a quejarnos, ya sea de nuestro trabajo, de nuestro pelo o de las escaleras, eso no nos lo quita nadie. Pero lo de Andrew Wylie me parece pasarse de la raya. Acusar así a Amazon (o a cualquier otra compañía) de provocar cáncer en sus usuarios, sin ningún tipo de prueba, me parece irrespetuoso e irresponsable. Dar por sentado que un libro electrónico sólo se utiliza para leer literatura de baja calidad me parece, directamente, grotesco y absurdo.

Tengo un Kindle y un iPad y ambos los utilizo para leer libros y revistas de todo tipo. Por supuesto que si fueran perjudiciales para la salud me gustaría saberlo, pero de ahí a afirmar que es mejor fumar que leer en un Kindle me parece demencial. Sigo sin entender la condena que se hace del libro electrónico, aparte de gustos personales.

Entiendo que te guste más leer en papel que en digital, igual que hay gente a la que no le gustan los libros de bolsillo, y me parece genial y lo respeto. A mí, personalmente, me da igual el formato, y aunque me encantan las ediciones bonitas y cuidadas eso no quita que crea que el libro electrónico tenga sus ventajas. Que las tiene, y muchas.

La pataleta enfurruñada de Andrew Wylie me parece fuera de lugar. Es lógico que quiera defender sus intereses pero no a cualquier precio. Gente como Wylie, incapaces de darse cuenta de que la industria editorial está cambiando, son los que muchas veces frenan el progreso natural de la cultura. No entiendo porqué un mayor número de opciones y de formatos perjudica a los lectores… o será que los perjudicados son otros, ¿verdad, Chacal?

Vía | La Nación 
Foto | ABC.es


kindle 2

“Bibliotecarios al día”

 

feria libro valladolid

(Comparteixo en aquest post la informació publicada a Dosdoce.com en relació a la conferència “Bibliotecarios al día” que impartirà avui Javier Celaya en el marc de la Fira del Llibre de Valladolid).

El libro electrónico cobra cada vez más protagonismo tanto en la sociedad como en la industria. Y también en ámbitos más especializados, como en los espacios públicos de préstamo de libros. Precisamente el préstamo es una cuestión plagada de aristas con las que tanto las Administraciones Públicas como la industria del libro están librando espinosas batallas.

Esos y otros pormenores serán objeto de análisis en la V Jornada de e-book FLV/Culturatic, que este año lleva por lema Bibliotecarios al día y que se celebrará el miércoles 30 de abril de 11 a 14 horas dentro del marco de la 47ª edición de la Feria del Libro de Valladolid en colaboración con Culturatic.

Javier Celaya, cofundador de Dosdoce.com y especialista en libros electrónicos, redes sociales y nuevos formatos en Internet, dictará una conferencia con las claves del préstamo de e-books en un ámbito que se presenta más que complejo. Llevará por título Nuevos modelos de préstamo en la era digital: cómo enriquecer la experiencia del lector cuando visita una biblioteca o una librería.

La intervención de Celaya será a las 13 horas. Antes, a las 11:00 horas, y en una sesión especialmente interesante para personal de bibliotecas (aunque no solo), la especialista en mediación lectora Olalla Hernández Ranz ofrecerá la ponencia Habilidades y técnicas de dirección de clubes de lectura.

Y como imprescindible bisagra entre una y otra intervención, a las 12:00 horas, Kiko de la Rosa, director de La letra “i” y creador de Galería, en su intervención El préstamo del libro digital, se centrará en el ‘estado del arte’ de un futuro tan prometedor como inquietante en materia de un préstamo muy escurridizo: el de un contenido cuyo continente ya está en manos del lector.

Toda la información está disponible en la web de la Feria del Libro de Valladolid y Culturatic.

 

e-books-catalunya

Imatge de www.lamardelibros.wordpress.com

 

Lectures interactives

 

freedfiction

Són moltes les raons que em porten a ser un ferm defensor dels llibres electrònics i la lectura en dispositius tàctils. Però una de les principals és l’enorme camp que s’obre amb la multiplicitat d’opcions que aquests nous formats ofereixen.

No ens enganyem: no és el mateix llegir en una novel·la que un dels personatges està escoltant “Unknown pleasures” de Joy Division, que tenir la possibilitat, al moment, d’accedir amb un link a la cançó i escoltar-la al moment. O quan s’esmenta un indret geogràfic, o quan es parla de la recepció d’un edifici, o de la decoració de les parets d’un restaurant…

En definitiva, que les noves tecnologies, els nous formats, els nous dispositius ens estan donant una gran oportunitat de fer la lectura molt més enriquidora.

De fet, cada vegada van apareixent més experiències d’aquest tipus que el que busquen, en el fons, és oferir alternatives a la lectura lineal, jugar amb noves estructures narratives. I així podem trobar novel·les interactives, geolocalitzades, o fins i tot llibres que es llegeixen con si fossin videojocs.

Aquest últim és el cas de Freed Fiction, que ofereix un producte que tal i com expliquen al bloc de Comunicación Cultural, “es tracta d’un model basat en la literatura interactiva, una mica a l’estil del ‘construeix la teva aventura’, però amb un enfocament més nou i diferent”. En el fons, el que fan és fusionar llibre i videojoc però conservant el text com a principal element.

Els seus llibres s’adrecen a un públic més adult que l’habitual d’aquest tipus d’històries interactives, i no es tracta només de “decidir si prendre un rumb o resoldre un enigma. El component interactiu fa que avançar depengui de saber jugar les diferents opcions proposades per la història”.

fredfiction2