Imatge de http://www.wix.com
Fa uns anys vaig sentir o llegir (no recordo a on) “estem etiquetant Internet”. L’afirmació feia esment no tant a l’ús de sistemes concrets per agrupar continguts d’un mateix tema, sinó a l’acte de classificar, cada vegada més, tot el que es trobava per Internet, i fer-ho mitjançant eines com ara del.icio.us, per exemple.
Actualment, però, si parlem d’etiquetes a l’entorn d’Internet la situació ha canviat radicalment. El que ara ens vindria al cap seria justament el hashtag, aquest senzill però poderós sistema que s’ha anat imposant en el món de les xarxes socials i altres àmbits.
El hashtag s’ha tornat un habitant imprescindible per moure’s per Twitter o Instagram, entre altres, i comença a augmentar la seva presència a espais com Facebook.
Història del hashtag
Per a conèixer més sobre la història dels hashtags podeu consultar aquest article de la Wikipedia, on s’explica tot el que té a veure amb la seva evolució al llarg del temps. Com a curiositat, indicar que va ser l’any 2007 quan un treballador de Google es va decidir pel símbol del coixinet com a indicador d’un tema en concret. I el mateix any, un resident de San Diego (California) el va fer servir, en la forma #sandiegofire, per parlar dels incendis forestals de California d’aquell any.
Hashtag: una potent eina per a les biblioteques
Les biblioteques tenen un potent aliat en els hashtags, ja que permeten engegar accions interessants, econòmiques, atractives i de gran rendibilitat pel que fa a la imatge que projecten (molt més moderna i actual), visibilitat (es fan veure en altres canals diferents dels tradicionals) i captació de nous usuaris (en tant que l’efecte multiplicador de les xarxes socials arriba on no ho poden fer altres vies).
Avui, diada de Sant Jordi, és un bon dia per continuar veient l’evolució de la incorporació dels hashtags (i, en conseqüència, de la presència en diferents xarxes socials) de les biblioteques. D’una banda, molts dels hashtags són promoguts directament pels usuaris, que s’inventen un i, si té èxit, s’acaba convertint en el principal indicador d’un tema.
Però també s’està produint, cada vegada més, que institucions o entitats comencin a promoure l’ús d’un hashtag en concret. És el cas de #RevetllaSantJordi, impulsat des de la Direcció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya per agrupar les activitats que ahir es van programar des de les biblioteques catalanes en motiu de la celebració de la II Revetlla de Sant Jordi.
Un altre exemple és #milibrofavorito, una iniciativa promoguda des de l’Observatori de la Lectura y el Libro, amb la que es vol commemorar el dia del Llibre, i que estarà en vigor fins el 27 d’abril. La dinàmica de la campanya és molt similar a moltes altres, i entre tots els participants se sortejarà un lot de llibres.
I un altre exemple més de l’ús dels hashtags per part de les biblioteques és el que té a veure amb les fotografies. Avui dia gairebé tothom fa fotos amb el seu smartphone, així què, per què no fer-se una foto amb un llibre per recomanar-lo?
Són els anomenats book-selfies. L’únic que cal és incloure un hashtag, per tal de poder reunir totes les imatges relacionades, agrupar-les en la pàgina de Facebook de la biblioteca, per exemple, i sortejar, evidentment, un lot de llibres.
Avui, #diadaSantJordi i #diadellibro #SantJordi i el #drac compartiran protagonisme amb els hashtags.
Si voleu conèixer més sobre com utilitzar els hashtags, teniu més informació i una infografia en aquest article de Trece Bits.
VADEBIBLIOTICS 
