1a Jornada «Biblioteques Públiques i eines 2.0» a l’Escola d’Estiu

(NOTA: abans de continuar, ja aviso que escric aquestes línies com si fos un esborrany, i que el més probable és que durant els propers dies vagi modificant i afegint algunes coses. Podria haver-me esperat, però prefereixo escriure ja alguna cosa per si de cas demà no puc).

Dia intens, molt productiu i carregat de coneixements compartits el d’ahir, en la primera sessió presencial de la 3a edició de l’Escola d’Estiu. Un dia ple d’experiències, tallers i accions per demostrar que les “Biblioteques públiques i les eines 2.0” són un magnífic binomi i es complementen a la perfecció. I que les xarxes socials, les noves tecnologies i, sobre tot, les ganes d’explorar nous camins i territoris poden ser uns grans aliats en la que ha de ser la gran reconversió de les biblioteques públiques.

Si per alguna cosa m’ha servit el dia d’avui ha estat per confirmar el que fa molt de temps penso: les biblioteques s’han de reinventar. Allunyar-se de la imatge típica que encara en té molta gent i apostar de forma decidida per una redefinició, una transformació que les hauria de convertir en peça central de la vida sociocultural de qualsevol municipi. I en aquest viatge les noves tecnologies, les eines 2.0 i les xarxes socials poden ser de gran utilitat.

Biblioteques públiques i eines 2.0: un títol molt encertat

Des que van néixer, les biblioteques han complert de forma impecable amb la missió per a la qual van ser creades. Poc a poc, van anar ampliant la seva oferta, incorporant nous serveis, donant respostes a noves necessitats, i s¡han mostrat com a organismes vius en constant adaptació al medi.

Però els temps, últimament, no només han canviat: s’han accelerat. I de quina manera! El que fins fa poc funcionava ara ja no serveix. I les biblioteques, tot i la seva capacitat per entendre que calia anar en la mateixa direcció que la resta del món, de saber maniobrar i de mantenir-se en la trajectòria correcta, s’han trobat que de fa uns anys els canvis són molt més grans, molt més profunds.

 

Ja no és suficient amb petits cops de volant per mantenir el rumb. El que els temps (i amb ells, la societat) demanen són canvis de trajectòria fins i tot bruscos i inesperats, girs de molts graus i acceleracions i frenades contínues. En cas contrari, i tal i com ho estem veient en altres àmbits –econòmic, polític, laboral, social, cultural…- el tsunami de canvis en el que fa anys estem immersos ho acaba arrasant tot, fent desaparèixer fins i tot institucions que sempre hem vist com inamovibles.

Significa això que ha arribat l’hora de la desaparició de les biblioteques? La resposta, evidentment, és no. Justament, les biblioteques han arribat a un punt en el que han assumit tants papers dins l’entorn cultural (però també social, educatiu, d’integració, de socialització, pedagògic, d’alfabetització digital, etc.) que no hi ha cap altre institució que aglutini tantes funcions.

I aquesta capacitat d’adaptació que ja està integrada al seu ADN és un dels punts forts que les permetran afrontar el futur amb molts bones perspectives. Això, és clar, sempre que els responsables de la pervivència i creixement d’aquests equipaments ho entengui així. I sempre que els responsables polítics obrin els ulls i se n’adonin que al seu municipi no tenen cap altre servei públic que atengui un volum de persones tan gran i amb un ratio de satisfacció com el que poden mostrar les biblioteques.

I tot aquesta prèvia (o tot aquest rotllo, segons com es miri) està relacionada amb un fet que és, des de la meva modesta opinió, d’especial importància per als propers anys: l’aposta definitiva per la incorporació de les noves tecnologies, les eines de la web 2.0 i tot el que tingui a veure amb els nous entorns digitals per part de les biblioteques en el seu dia a dia. Sí, ja sé que poc a poc es va avançant, però crec que encara falta donar el salt qualitatiu de veritat, que assumeixi que internet i la digitalització no són enemics, sinó aliats.

Per això deia que em semblava molt encertat el títol de “Biblioteques públiques i eines 2.0”, perquè penso que les biblioteques seran 2.0 o no seran. I no vull dir amb això que caminem cap a una biblioteca purament digital. El que dic és que crec que el futur de les biblioteques passa per apostar, per exemple, per …

•  … continuar fent compatibles usos tradicionals amb nous usos, i que tant biblioteca serà deixar en préstec una novel·la de Ken Follet en paper com organitzar una boda (ja hi ha biblioteques on es fa) o dedicar un matí a organitzar un joc de rol;

•  … mantenir la dosi de contacte personal però sense renunciar a la interacció que proporcionen les noves tecnologies, perquè usuaris són els que tractem cara a cara, però aquells amb els que ens interrelacionem pels diferents canals existents. Uns i altres formen part de la nostra comunitat;

•  … apostar per la digitalització, perquè ningú millor que la biblioteca pot assolir la tasca pedagògica d’introduir tothom en el nou món digital,i perquè les noves generacions necessiten que algú els ensenyi a trobar la informació allà on la busquen, no allà on nosaltres, els de les generacions analògiques, considerem que l’han de buscar;

•  … entendre que biblioteca no és només el que hi ha dins d’un edifici, sinó que biblioteca és una cosa que cada vegada més es portarà a sobre de cadascú, allà on vagi, gràcies als seus dispositius mòbils;

•  … avançar en la tasca de canviar de mentalitat, i donar per obsoletes accions fins ara tradicionals com els actes de presentació de llibres sense assistents, i substituir-los per fórmules més adients com la creació de canals de vídeo a internet…;

•  … introduir dinàmiques de gamificació en les accions de promoció de la lectura entre els infants i els joves, i acceptar que el seu medi natural no és un llibre, sinó una pantalla;

•  … dedicar més temps a la formació en noves tecnologies i alfabetització digital a col·lectius en risc de ser víctimes de la fractura digital…

Bé, no són més que petits exemples de l’evolució que, en la meva modesta opinió, les biblioteques experimentaran durant els propers anys. Accions que, d’altra banda, només les biblioteques i la serva versatilitat poden assumir.

Una biblioteca és com un equip multifunció: perquè no és només una fotocopiadora, ni només un escàner, ni només una impressora… És tot això junt i encara més. Dit en altres paraules: només conec un espai on es pugui trobar gent de totes les edats, amb interessos diferents, mentalitats, formació i ideologies diferents, on tothom sent l’espai com a propi, i on usos molt diversos (des del tradicional préstec a concerts de música, de la lectura d’un diari a una gimcana per la muntanya) es puguin produir en perfecta convivència: una biblioteca.

En una biblioteca, fins i tot, la uniformització implícita en els uniformes (quina redundància, no?) s’acaba positivitzant, en tant que s’acaba igualant a tothom. I aquí, davant del “tothom és igual davant de la justícia”, sí podríem dir amb total convenciment, que “tothom és igual quan entra a la biblioteca”.

Imatge de www.pulsoslp.com.mx

Aquesta camaleònica capacitat de les biblioteques és la que les converteix en l’equipament que hauria de liderar els processos de transformació social derivats de la implantació de les noves tecnologies i l’accés al coneixement. I ara, justament, ens trobem en un moment clau per pujar al tren del canvi, de la transformació en la forma d’accedir i facilitar l’accés al coneixement.

Més encara: no només de pujar al tren, sinó de seure a la cabina i conduir tot el procés. Abans, el coneixement es podia trobar en un suport, en un producte, en un objecte físic. Ara, el coneixement es troba dispers per tot arreu i en diferents formats. En aquesta “modernitat líquida” en la que vivim segons Zygmunt Bauman, els contorns, les fronteres, les referències i els límits als que estàvem acostumats fa anys que han desaparegut, i vivim un constant procés de readaptació a la nova situació.

Per això, ja no serveix el concepte de «biblioteca» en tant que «contenidor de llibres» (de la mateixa manera que ha quedat obsolet el concepte de «museu» en tant que contenidor d’obres d’art, tot i que alguns, encara, no ho vulguin acceptar). La biblioteca, que ja era molt més que això, ara ho serà amb molta més raó. Les biblioteques han estat un dels principals espais de socialització que hem tingut, però sempre mantenint un objectiu principal, com era el de facilitat l’accés a l’informació, que es traduïa en l’accés a un producte físic, principalment el llibre.

Ja fa temps que això ha canviat, i que cada vegada més les biblioteques han incorporat un catàleg d’activitats i propostes per donar resposta a les noves necessitats de les persones. Però ara, cal donar un nou salt qualitatiu, i apostar per un nou model de biblioteca en consonància amb l’època que vivim.

Accions 2.0 a les biblioteques públiques

Durant el primer dia d’escola hem tingut la possibilitat de conèixer alguns exemples d’experiències molt interessants on les noves tecnologies servien per complementar els serveis que s’ofereixen des de la biblioteca, o per veure de quina manera les eines de la web 2.0 eren incorporades en el dia a dia.

Com a acte d’obertura, i després dels parlaments institucionals, hem tingut l’oportunitat d’assistir a una conferència a càrrec de Jordi Graells amb un missatge molt clar: el paradigma ha canviat, cal compartir el coneixement, els processos d’èpoques anteriors ja no serveixen. I hem d’estar disposats a acceptar els nous reptes i fer-ho el més ràpidament possible. No ens podem quedar enrere. I aquí, les biblioteques han de ser peces claus en aquesta redefinició del paisatge social.

Després de l’acte inaugural, ens hem anat repartint pels diferents tallers que s’havien programat:

• “Com ens mostrem? Eines a la nostra disposició”, amb Jaume Oró
• “Com ens posicionem? Estructura web i SEO”, amb Txell Costa
• “Com ens difonem? Els nostres materials a la xarxa”, amb Txell Llorens
• “Com ens diferenciem? El més local a la xarxa”, amb Begonya Ferré

Aquest darrer ha estat el taller al que m’havia inscrit, i he pogut conèixer una experiència molt enriquidora com és la de la Biblioteca de Roquetes, i com han estat capaços d’adaptar-se a la realitat d’una petita població, donant resposta a les necessitats del seu entorn, fent de les noves tecnologies un gran aliat (mitjançant l’ús de les xarxes socials o digitalitzant la col·lecció local) sense perdre de vista la importància de la relació de tu a tu amb els usuaris (ho sento! Ja sé que no els agrada aquesta paraula!!! :-D).

 

A la tarda ha arribat el torn de conèixer diverses experiències 2.0 posades en pràctica per diferents biblioteques del territori. Dins del cicle “Eines per ser allà on és l’usuari”·hem conegut els usos d’Instagram de la Biblioteca de Lloret, explicats per Lidia Bartolomé, i la seva gran campanya #quèfemalesbiblios, per donar a conèixer l’activitat de les biblioteques d’una manera divertida i informal.

També a Instagram hem conegut la iniciativa de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, de la qual ens va parlar Dolors Gandara, i el seu concurs #espaislecturaBCN.

 

Montse Bartolomé ens va explicar l’ús que des de la Biblioteca Salvador i Fa de Falset fan de Pinterest, una xarxa social de gran creixement i gran utilitat per a les biblioteques i sobre la qual vaig fer un senzill tutorial que es pot consultar en aquest enllaç.

I també sobre Pinterest ens va parlar Eva Segura, de la Biblioteca El Casino de Manresa. I per completar aquesta primera tanda d’experiències Eva Ferré, de la Biblioteca de Cambrils, ens va explicar l’ús que fan d’Issuu, un servei en línia que permet visualitzar documents d’una forma que s’assembla molt a l’aspecte real.

Cinc experiències amb una intencionalitat clara en tots els casos: si els nostres usuaris es mouen en aquestes xarxes nosaltres també ho hem de fer.

Més exemples d’accions 2.0 a les biblioteques

I després una nova tanda d’experiències també de gran interès. En aquest cas sota el títol general “Creació de recursos per saber-ne més”.

Vam començar amb l’App per a tauletes i smartphones de la xarxa de Biblioteques del Maresme, explicada per Laura Villaret i Silvia Sebastian, tot un exemple de les possibilitats que ofereixen els nous dispositius i de que la biblioteca va molt més enllà que l’espai físic de l’edifici.

En la mateixa línia, Núria Méndez ens va parlar de l’app de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, que incorpora el concepte i les possibilitats de la geolocalització.

 

Marta Puig i Marta Muñoz, de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat ens van parlar de les seves interessantíssimes iniciatives amb la Viquipèdia, ja sigui per convocar una reunió per incorporar nous articles (Viquimarató) o per muntar una gimcana fotogràfica i aconseguir noves fotografies del municipi (Wiki Takes).

 

Molt interessant també el que ens va explicar la Glòria Gorchs de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers i el “Blog del Laboratori de lletres i imatges”, uns espais de creació on les famílies experimenten al voltant de la lectura, i que gràcies a les possibilitats de les eines de la web 2.0, han permès anar ampliant la seva difusió fins a crear una xarxa de laboratoris.

 

I, per acabar, Ilumi Ramos de la Biblioteca de La Bòbila de l’Hospitalet ens va parlar de la proposta “Arma’t de recursos: selecció de recursos per a l’aprenentatge d’idiomes”, un nou exemple de l’ús que es pot fer de les eines 2.0 i les noves tecnologies per ampliar els serveis que s’ofereixen des de la biblioteca.

 

En resum, moltes accions, iniciatives i projectes engegats en una època de limitació de recursos i dificultats. Però, tot i així, un magnífic exemple del potencial humà que les biblioteques tenen, i de les ganes d’explotar i avançar cap a la redefinició d’aquest equipament que continua sent clau en la nostra estructura social.

Ara toca continuar en el campus virtual i d’aquí dos dimecres segona sessió presencial de “Biblioteques públiques i eines 2.0”.